L’AVENC DEL BRUC

 SORTIDA A L’AVENC DEL BRUC, ABRIL 2024

En aquesta ocasió es va anar a fer una visita a l’avenc del Bruc, hi havia components del grup que hi havien estat però feia temps i van poder comprovar com estava d’emboscat el terreny des de l’última vegada que hi van ser.

En aquesta ocasió vàrem ser 7 socis, David, Judit, Antoni, Lluïsa, Amparo, Salva i Jordi. 

Vàrem fer servir tres cordes, 57-55-50, hagués anat perfecte que el pou gran es pugui instal·lar amb dues cordes de 60, d’aquesta manera es poden fer tots els fraccionaments i es fa més còmode la progressió.

Es van aprofitar tots els químics que es van trobar i  5 spits, en total uns 17 mosquetons

També vàrem portar el detector d’oxigen degut a que hi ha episodis d’hipòxia en l’últim pou. Però el nivell d’oxigen va ser correcte en tot l’avenc.

L’aproximació es una mica llarga. La major part per un camí molt còmode, encara que els últims dos-cents metres es fan a través d’un sotabosc molt atapeït i sense gaire camí fressat.

Mica en mica anàvem preparant el material i ensacant cordes, encara que la primera es va deixar anar des de la capçalera. 

En aquesta ocasió va instal·lar el Jordi, el David baixava de suport logístic.

El primer pou es tracta d’un pou directe i per sort la corda es va acabar just a una instal·lació, encara que hi havia una mica de pèndol es va poder fer sense gaire problemes.

Un cop a la base del pou vàrem veure que ja estava ocupada per un habitant que estava a l’aguait i no ens perdia de vista. Una serp verda o “culebra bastarda”

A partir de la base del pou es va muntar un passamà per la rampa i fins arribar a la base del segon pou i que corresponia al fons de la cavitat. Mentre es muntava aquest passamà es va aprofitar de fer fotos del pou principal que presenta alguna formació molt gran.

En aquest segon pou ja es podia veure més humitat i amb una mica d’aigua que queia del sostre.

Mica en mica vàrem anar arribant tots al pou. Mentre la gent explorava pel seu compte.

I finalment es va fer la foto de grup.

A l’hora de desinstal·lar es van oferir voluntàries la Judit i l’Amparo. Entre elles dues ho varen fer tot.

El pou es llarg i havia alguna tirada una mica llarga i volada, per tant es va anar pujant sense pressa.

Al final un cop tot recollit encara ens quedava un bon tros de camí de tornada.

Finalment es va acabar de fer un beure, encara que una mica tard a la zona de Castelldefels.

Tots amb ganes de tornar a fer una sortida plegats. Tots satisfets i cansats.

Fins a la propera sortida.

Serra de Guara (Vadiello)

Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

16 de Març del 2024 a Serra de Guara (Vadiello).

Aquest cop ens toca matinar (anem lluny) i quedem a les 7 a l’Amèrica. Sortim amb força puntualitat i amb 2h ens plantem a Vadiello, molt a prop de Osca capital. 

Esmorzem al costat dels cotxes, preparem el material i en 5 minuts ja som davant del primer repte d’avui, La Canal del Palomo . Fem les pertinents fotos de grup i comencem a encarar la canal. Anem 11 persones i si volem fer tot el previst cal anar per feina. El grup de davant avança ràpid però ens avisen que hi ha una companya que té problemes. Decidim baixar i com que portem corda, l’ancorem i amb el “reverso” assegurem la progressió. Ja no cal que ella faci servir les vagues del dissipador i cada pas que fa amb l’ajut des de dalt i des de baix es un pas que no perd. Cal dir que baixa força aigua. Jo ja havia fet la canal fa potser 20-25 anys, he estat per aquí varis cops fent diferents activitats i la quantitat d’aigua que baixa no es habitual i dificulta la pujada: ”clavijas”, roca molla, sabates molles; tot en contra. 

Tardem més de l’esperat però l’important que tots hem pogut pujar. La campanya i un company que han calgut ajudar estan bé. Fem un refrigeri i afrontem el següent repte que ens espera sense treure’ns el material i comencem el retorn (cables de vida, dos passos equipats amb grapes). Gaudint del dia tant espectacular que fa , encarem la feixa amb alguna grimpada i veiem davant nostre el magnífic Pantà de Vadiello i la seva presa. Envegem el volum d’aigua que té. Ja veiem les formacions típiques al costat del Puro i la canal per la qual haurem de puja. Superem alguna grimpada, un parell de passos equipats amb grapes i amb el cansament acumulat pel desnivell, ens plantem al coll i observem la majestuosa vista que se’ns presenta: Mallos de Sant Jorge, Mallos de Liguerri , Pico Borón ,el començament de la Cresta de los Pepes i tot el estimball que tenim sota nostre, espectacular! 

Tornem a posar-nos els estris: arnés i vagues d’ancoratge, i fem el flanqueig ara equipat amb un cable d’acer. Després trobem potser el pas més complicat: unes “calvijas“ assegurades amb una corda que més val ni mirar. Per últim fins el cim hi ha una altra corda que ens ajuda a progressar. 

Un cop a dalt, fem la foto de rigor i observem sota la pedra amb el nom del cim, una agrupació de marietes poc normal. Entenem que deu ser com una trobada ancestral amb finalitats reproductives, doncs tampoc és un lloc on tenen aigua ni menjar. 

Ara toca el més difícil: la baixada. El tram de les grapes pot ser complicat, per evitar problemes i anar més ràpid, decidim muntar un ràpel, són 15 m. i no cal complicar-se la vida. 

Ja un cop tots reunits i veient l’horari que portem, decidim tornar enrere. Tindríem l’opció d’encarar la Cresta de los Pepes i tornar per Sant Chinés, però és llarga i anem molts. També podríem baixar per el Barranco del Diablo , però es molt perdedor i segur que a la part final ens hauríem mulla. Així que fem mitja volta i tornem cap els cotxes. Hem estat 7 hores i cal reconèixer que anar tanta gent endarrereix molt la marxa. Tot i així tothom ha acabat amb un molt gust de boca, el lloc es magnífic .

SORTIDA A LA MINA LA MARTORELLENSE

SORTIDA A LA MINA LA MARTORELLENSE. 24 de març de 2024

El grup d'espeleologia Speleocorb de Corbera de Llobregat va convidar al EGAN, amb motiu del 35è aniversari, a una visita guiada del Socavón San Eusebio, a la Mina Martorellense, a Martorell, i hi vam asistir 13 socis. El Cisco d’speleocorb juntament amb el Josep, La Lorena i el José ens van explicar la historia de la mina i ens van acompanyar a la visita. 

La Martorellense fou una gran explotació minera de plom, ( amb petites quantitats de plata i diversos minerals de menor importància econòmica), que fou tancada definitivament el 1963. Tot i el seu estat d’abandonament constitueix un interessant vestigi del patrimoni industrial català. 

Bàsicament el Socavón es tracta d’una galeria força rectilinea de vora d’un quilòmetre de longitud que connecta amb el pou mestre de l’explotació. La perforació d’aquest conducte s’inicià el 1918 i trigà set anys en completar-se.

Aquesta galeria constitueix el nivell quatre de l’explotació minera. La màxima fondària se situava als -250 m de fondària respecte a la superfície del pou mestre i a -4 m sota el nivell de mar, de manera que en el moment que deixaren de funcionar les bombes extractores els nivells inferiors cinc i sis s’han negat totalment.

L' Speleocorb treballa des del 2007 en la topografia, exploració de galeries no sumergides i història.

Dins la mina vam poder gaudir de totes les formacions que s’havien format i dels restes de minerals que es podien observar.

Algun atrevit va gosar banyarse dins el llac que es troba a l’interior, d’aigues clares i turqueses, a una temperatura de 23ºC.

El Tort ens va fer de reporter gràfic de la cavitat fent fotografies en 3D, i ens convida a anar un altre dia a casa seva a fer la visualització.

Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac.

Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

13 de Gener del 2024 a Sant Llorenç i l’Obac.

Aquesta vegada proposem una sortida pel Parc Natural de Sant Llorenç. Abans de Començar deixem un cotxe al carrer Rajant i un altre al carrer del cavall Bernat. 

Un cop agrupats tots, comencem a caminar cap a l’Agulla del Cavall Bernat, l’observem i fem les fotos pertinents, ara toca continuar. Tenim davant el nostre següent objectiu, la Gran Diagonal de l’Esquirol. Aquí qui es vol equipar amb l’arnés i les vagues d’ancoratge ho fa i altres ho fan a pèl. La Gran Diagonal és una esquerda a la roca de l’Esquirol en forma de tall que ens deixa avançar per una feixa que en dos punts es fa molt estreta i baixa, on caldrà ajupir-nos força per poder progressar. Ara hi ha equipat un cable de vida en els dos trams i és força espectacular però no presenta cap dificultat.

L’últim tram està instal·lat amb unes cordes fent de passamà, passem tots sense gaires complicacions. Ens traiem el material i afrontem la caminada fins el pròxim objectiu, la Canal Amagada. Passem pel Malpàs de la Castellassa, ara sense cable de vida, i en poca estona més ja estem a sota de l’ara anomenada Luky-Xei, bonica canal on trobarem diferents grapes en forma de semicercle que ens ajuden a afrontar diferents trams de pujada. Aquest és un recó maco on la gent que no hi havia estat gaudeix força. Esmorzem a dalt, agafem el camí de la Font Soleia i passem a mirar la Ferrada dels Penitents, que avui no farem ja que anem força gent i perdríem molt de temps. Seguim caminant i anirem a veure la Cova del Frare tancada amb una reixa, per la troballa de restes humanes i ceràmiques de 3850 abans de Crist. Tot i així cal reconèixer que és un lloc força maco. 

 

Molt a prop visitarem la Cova del Manel, amb el recorregut més llarg de tot el massís, uns 788 m. Hi ha gent que vol arrossegar-se més, altres menys i quan ha sortit l’últim tornem a posar nos en marxa i agafem la Canal de Can Pobla fins l’avenc del mateix nom. Fem una anada i tornada i seguim canal amunt on trobarem un petit pas equipat fins al Monestir de Sant Llorenç, que està a

rebentar perquè falten pocs dies pel tancament del restaurant i la gent hi fa peregrinatge. Personalment he pujat varis cops a la Mola, no hi he menjat mai i no m’ha fet mai nosa. No ho sé, segurament aquest tècnics amb corbata deuen entendre-hi molt més que nosaltres. Fem algunes fotos i encarem avall fins a endinsar-nos per la Canal de la Salamandra, força espectacular però que, un cop dins, no presenta gaire dificultat. Seguim baixant on trobarem una mànega que anirem seguint fins a Can Pobla. Ara ja afrontem l’última activitat del dia, el Torrent Rajant. Amb 4 ràpels podrem descendir i acabar la ruta per un lloc força atractiu i que acaba de donar un plus a la circular proposada per avui. 

11 persones en total i com sempre un plaer gaudir de la muntanya amb algun al·licient extra.

SORTIDA A L’AVENC DELS ESQUIROLS, MARÇ 2024

Aquest mes de Març es va decidir anar a l’avenc dels Esquirols. Es un avenc molt concorregut degut a la gran quantitat de cursets que s’hi fan. Per aquest motiu ja es va haver d’ajornar la seva visita programada unes setmanes abans.

L’any 2023 ja el vàrem visitar, en aquella ocasió es va fer la via Montesinos. En aquesta ocasió es va voler fer la via directe. Es la via que baixa fins a la cota més profunda de l’avenc.

En aquesta ocasió vàrem ser 7 socis, David, Judit, Antoni, Mario Victor, Pol i Jordi.

Es va fer servir un munt de cordes 30-25-3x60-40, hi ha químics en quasi tota la cavitat encara que vàrem fer servir unes 6 xapes per spits i un parell de parabolts.

També vàrem portar el detector d’oxigen degut a que hi ha episodis d’hipòxia en aquest avenc i es produeixen en qualsevol cota.

Mica en mica anàvem preparant l’equip. Els petates estaven amb les cordes ja ensacades i ordenades segons la seva utilització per tant això ja ens facilitava la logística.

Mica en mica la gent va anar baixant i aprofitant que el instal·lador anava molt poc a poc, feien fotos a les diferents sales.

En la Sala de l’Orgue.

En la Sala Blanca

A la Sala de la Colada

A partir d’aquest punt ja es les sales esdevenen molt més molles i amb formacions vives. Amb un lleuger degoteig a tota la sala,

Els pous es tornen concrecionats i remullats, això fa que els spits ja no estiguin en gaire bones condicions i sigui difícil instal·lar.

Finalment foto “de família” al fons de la cavitat, sense hipòxia i amb la corda justa al final del pou

Foto al fons de la cavitat

Mica en mica vàrem anar pujant, tant el Víctor com el Pol es sentien forts i van voler desinstal·lar tota la cavitat, això ho varen fer. Amb l’ajuda d’anar pujant petates plens de corda cap amunt

Finalment ja estàvem tots a dalt amb encara ganes de fer una última foto:

Tots satisfets i cansats.

Fins a la propera sortida.